Enigmes d'identitat: ¿làmies, estriges o bruixes? en De Lamiis et Pythonicis Mulieribus i uns altres tractats demonològics del segle XV

El terme làmia, que neix de l'Antiguitat designant un monstre femení de naturalesa sobrenatural, va passar en època posterior a designar les bruixes i es va fer comuna en els tractats demonològics sobre bruixeria a partir del segle XV. En el present estudi analitzem l'evolució del terme i...

Full description

Saved in:
Bibliographic Details
Published inAnuari de filologia. Antiqva e Mediaevalia no. 3; pp. 1 - 24
Main Authors Guzmán Almagro, Alejandra, Ahn, Maria
Format Journal Article
LanguageCatalan
Published 2013
Subjects
Online AccessGet full text

Cover

Loading…
More Information
Summary:El terme làmia, que neix de l'Antiguitat designant un monstre femení de naturalesa sobrenatural, va passar en època posterior a designar les bruixes i es va fer comuna en els tractats demonològics sobre bruixeria a partir del segle XV. En el present estudi analitzem l'evolució del terme i el seu ús en aquests tractats, redactats majoritàriament en llatí, en particular en un d'ells: el De Lamiis et Pythonicis mulieribus d'Ulrich Molitor. El término lamia, que parte de la Antigüedad designando a un monstruo femenino de naturaleza sobrenatural, pasó a época posterior a designar a las brujas y se hizo común en los tratados demonológicos sobre brujería a partir del siglo XV. En el presente estudio analizamos la evolución del término así como su empleo en dichos tratados, redactados mayoritariamente en latín, en particular en uno de ellos: el De Lamiis ey Pythonicis Mulieribus de Ulrich Molitor. The word lamia, which came from Antiquity to designate a female supernatural monster, was common in demonological treatises on witchcraft from the 15th century onwards. In the present contribution we analyze  the evolution of the concept and its use in the Latin treatises, in particular that by Ulrich Molitor, De Lamiis et Pythonicis mulieribus.
ISSN:2014-1386
2014-1386