Estudi prospectiu de maduració, desenvolupament i incidència lesional en l’handbol formatiu d’elit. L’estadi maduratiu pot ser un factor determinant d’incidència lesional a l’handbol?

L’objectiu d’aquest estudi és descriure la relació entre incidència lesional (IL) i estat maduratiu de jugadors homes d’handbol formatiu (HbF) d’alt nivell competitiu. Durant 2 temporades s’analitza la incidència de la lesió esportiva de forma prospectiva, els criteris de maduració biològica i la cà...

Full description

Saved in:
Bibliographic Details
Published inApunts : medicina de l'esport Vol. 50; no. 185
Main Authors Mónaco, Mauricio, Gutiérrez Rincón, Josep Antoni, Montoro Ronsano, J. Bruno, Drobnic, Franchek, Til Pérez, Lluís, Ibáñez Toda, Lourdes, Pedret Carballido, Carles, Nardi Vilardaga, Joan, Rodas, Gil
Format Journal Article
LanguageCatalan
Published 2015
Online AccessGet full text

Cover

Loading…
More Information
Summary:L’objectiu d’aquest estudi és descriure la relació entre incidència lesional (IL) i estat maduratiu de jugadors homes d’handbol formatiu (HbF) d’alt nivell competitiu. Durant 2 temporades s’analitza la incidència de la lesió esportiva de forma prospectiva, els criteris de maduració biològica i la càrrega física d’exposició, de 133 jugadors. Se seguiren els criteris del consens UEFA sobre estudis d’epidemiologia lesional. Les variables utilitzades per analitzar l’estat maduratiu foren els estadis de Tanner, la pubertat, el pic de velocitat de creixement, el volum testicular i l’edat òssia. Es registraren 190 lesions en un total de 34.222 h d’exposició. La IL total mitjana de totes las categories fou de 5,6 lesions/1.000 h d’exposició. Durant la competició, el valor fou de 21,8 lesions/1.000 h, i en l’entrenament de 3,1 lesions/1.000 h. No es trobaren diferències estadísticament significatives entre IL, edat cronològica i els diferents estadis maduratius en l’ANOVA. L’anàlisi estadística multivariant registrà una certa tendència a associar la IL en la categoria competició (p = 0,07), i la IL en entrenament en Tanner (p = 0,091) i pubertat (p = 0,021). En conclusió, tot i que no es detectaren diferències significatives en la IL per edat en jugadors d’HbF, s’aprecia una tendència real en determinats estadis maduratius mitjançant l’anàlisi multivariant, cosa que caldria que es tingués en compte per planificar entrenaments i estratègies de prevenció de lesions esportives en el context de l’HbF.
ISSN:1886-6581
0213-3717