Espacios urbanos y sentido de comunidad: claves para mejorar la calidad de vida residencial y combatir la soledad no deseada

El sentit de comunitat és un concepte compost tant pels aspectes socials com físics d'una comunitat, ja que el sentiment de pertinença a un grup està delimitat i determinat pels espais físics tangibles on ocorren les interaccions socials i el significat que les persones atorguen a aquests espai...

Full description

Saved in:
Bibliographic Details
Published inArchitecture, city and environment Vol. 19; no. 55
Main Authors Vázquez-Morejón, Raquel, Sell-Trujillo, Lucía, León-Pérez, José M.
Format Journal Article
LanguageSpanish
Published 01.06.2024
Online AccessGet full text

Cover

Loading…
More Information
Summary:El sentit de comunitat és un concepte compost tant pels aspectes socials com físics d'una comunitat, ja que el sentiment de pertinença a un grup està delimitat i determinat pels espais físics tangibles on ocorren les interaccions socials i el significat que les persones atorguen a aquests espais. Des del marc teòric del sentit de comunitat, es considera que és un concepte capaç de predir el grau de mobilització d'una comunitat per a exigir i introduir millores en el seu barri, així com contribuir al benestar i qualitat de vida de les persones que integren el barri. En aquest estudi utilitzem una metodologia mixta, d'una banda, un disseny correlacional mitjançant qüestionaris auto informats, d'altra banda, un disseny qualitatiu mitjançant entrevistes acompanyades de cartografia participativa o mapatge social per a conèixer en major profunditat la representació mental i gràfica que les persones fan sobre el seu barri. Els resultats indiquen que el sentit de comunitat, en particular els aspectes físics ben cuidats que faciliten l'accessibilitat i interacció social, es relacionen amb una major qualitat de vida residencial i una menor solitud no desitjada, que són considerats indicadors de benestar en la població general. Aquestes troballes són d'interès a l'hora de configurar, en conjunt amb els residents, espais urbans públics inclusius. The sense of community is a concept composed of both the social and physical aspects of a community. In that sense, it is considered that the feeling of belonging to a group is delimited and determined by the tangible physical spaces where social interactions occur and the meaning that people give to such spaces. From the theoretical framework of the sense of community, it is a concept that predicts the degree of mobilization of a community to demand and introduce improvements in its neighborhood, as well as contributing to the well-being and quality of life of the neighbors. In this study, we used a mixed methodology: a correlational design through self-reported questionnaires and a qualitative design through interviews accompanied by social mapping or participatory cartography, which allow us to better understand the mental and graphic representation that people make about their neighborhood. Our results indicate that the sense of community, particularly the well-maintained physical aspects that facilitate accessibility and social interaction, are related to a higher quality of residential life and less unwanted loneliness, which are considered indicators of well-being in the general population. These findings have interesting implications for the configuration, together with residents, of inclusive public urban spaces. El sentido de comunidad es un concepto compuesto tanto por los aspectos sociales como físicos de una comunidad, ya que el sentimiento de pertenencia a un grupo está delimitado y determinado por los espacios físicos tangibles donde ocurren las interacciones sociales y el significado que las personas otorgan a dichos espacios. Desde el marco teórico del sentido de comunidad, se considera que es un concepto capaz de predecir el grado de movilización de una comunidad para exigir e introducir mejoras en su barrio, así como contribuir al bienestar y calidad de vida de las personas que integran el barrio. En este estudio utilizamos una metodología mixta, por un lado, un diseño correlacional mediante cuestionarios autoinformados, por otro lado, un diseño cualitativo mediante entrevistas acompañadas de cartografía participativa o mapeo social para conocer en mayor profundidad la representación mental y gráfica que las personas hacen sobre su barrio. Los resultados indican que el sentido de comunidad, en particular los aspectos físicos bien cuidados que facilitan la accesibilidad e interacción social, se relacionan con una mayor calidad de vida residencial y una menor soledad no deseada, que son considerados indicadores de bienestar en la población general. Estos hallazgos son de interés a la hora de configurar, en conjunto con los residentes, espacios urbanos públicos inclusivos.
ISSN:1886-4805
1886-4805
DOI:10.5821/ace.19.55.12437