La renaixença del mallorquinisme cultural en el segon franquisme

En el primer franquisme, durant les dècades dels quaranta i els cinquanta, la dura repressió política, social i cultural marginà completament les expressions públiques del mallorquinisme, amb la qual cosa el relegà a l’àmbit privat i clandestí. La supervivència d’aquest anomenat mallorquinisme es de...

Full description

Saved in:
Bibliographic Details
Published inCercles (Barcelona) no. 26; pp. 133 - 162
Main Author Vidal Bosch, Miquel
Format Journal Article
LanguageCatalan
Published Universitat de Barcelona 20.12.2023
Subjects
Online AccessGet full text

Cover

Loading…
More Information
Summary:En el primer franquisme, durant les dècades dels quaranta i els cinquanta, la dura repressió política, social i cultural marginà completament les expressions públiques del mallorquinisme, amb la qual cosa el relegà a l’àmbit privat i clandestí. La supervivència d’aquest anomenat mallorquinisme es degué, aleshores, sobretot al manteniment de la llengua i les tradicions autòctones per part de les famílies. Sorgiren, però, diverses pràctiques culturals que fomentaren un procés de construcció nacional sorgit del mateix poble i que configuraren la renaixença del mallorquinisme cultural (no polític) als anys seixanta i principis dels setanta. Des de publicacions d’obres i autors referents del passat i d’aquell present, fins a l’impacte de la música catalana, passant per l’aprenentatge i la conscienciació sobre la llengua, la cultura i la identitat popular, s’anà configurant un despertament cultural en clau nacional que promogué, més que no pas el rebuig de la cultura espanyola, la reivindicació i la normalització de la cultura i la llengua pròpies, existents molt abans del franquisme però molt minoritzades per la seva repressió. During the early Franco regime, in the decades of the forties and fifties, the political, social and cultural repression completely marginelized public expressions of Majorcanism, relegating it to the private and clandestine spheres. The survival of this Majorcanism was, at that time, mainly due to the maintenance by families of the native language and traditions. However, several cultural practices emerged and encouraged a process of national construction built by the people. Those practices shaped the renaissance of cultural (non-political) Majorcanism in the sixties and early seventies. From cultural publications of reference works and authors from the past and present, to the impact of Catalan music, and through learning and awareness of language, culture and popular identity, it established a national cultural awakening that, rather than rejecting Spanish culture, promoted the vindication and normalization of its own culture and language, which had existed long before the Franco regime but had been greatly repressed by it.
Bibliography:https://raco.cat/index.php/Cercles/article/view/422827/517239
1699-7468
Cercles: revista d'història cultural; 2023: Núm.: 26; 133-162
1139-0158
ISSN:1139-0158
1699-7468
1699-7468
DOI:10.1344/cercles2023.26.1005